lunes, 14 de mayo de 2012

CARTES D'AMOR...DEL CONCURS QUE VA C ONVOCAR LA BIBLIOTECA ESTEVE PALUZIE DE BARBERÀ DEL VALLÈS...CARTA FINALISTA...PSEUDÒNIM: "SIS CORDES"

maquillajede.com

Tu sempre m'has dit que t'encantaven els meus poemes. Sempre has somrigut mentre els llegies, anticipant-me la tan esperada reacció. Des de el primer d'ells fins a l'ultim, han sigut la necessitat i el desig el que m 'ha fet seguir endavant. Necessitat d' expressar, d'explicar el que sento, d'aixecar-me i volar entre un núvol de paraules, jugant a dibuixar la meva ment. Desig de tu, de las teves mans expectants per sostenir un tros de paper arrugat i ple de ratllades, dels teus ulls saltant d'una línia a la següent, del seu foc verd que les devora com si fossin branques i fulles seques,

Tot acaba tornant al seu origen. Com les gotes de pluja que arriben al mar, com les orenetes que, per molt lluny que volin, sempre troben el cami de tornada. Així seguirem, els meus poemas i jo, perseguint el deixant dels teus ulls verds, verds...

Así es como quiero vivir, lejos de las normas del hombre cuerdo. En verde. Verde viento. ¿Alguien dijo verde ramas? Verde ojos. De tus ojos verdes, verde. Cómo lo llamas...eso que buscas en la hierba, que hueles en la brisa... ¡ahora lo recuerdo!

Por cierto, vete acostumbrando a que la luna se sonroje y se esconda. A que la hierba mojada también huela a verde y la brisa, helada, se busque seca y se encuentre oscura. A que el retrato, travieso, rehuya la monótona textura. A que, sin ir de farol, el envidioso enano del jardín me arroje su farolillo y su más gélida mirada, honda.

Tres colores, no ofrezco menos, no pido más. Verde hierba, bajo mis pies. Verde oscuro, cobijo y aliado. Verde tú. ¿No sabes donde buscarlo? Camina un poco y mira la estela que dejas. Exacto. Ahí detrás.

Síguela. Muy bien. Ya la tienes. Tira de ella síguela, hasta donde sea. No, no hasta el bolsillo de mi camisa verde. No tiene pérdida. Busca un poco más hondo, por aquí por donde palpita, y otro poco más centrado.
Lo llamas esperanza, así era. Feliz el que lo lea.

I la màgia és que, després de tant de temps, de tants moments, de tants somriures, encara em veig reflectit en aquestes línies. Encara les sento créixer al meu voltant, alimentades per la càlida esperança que irradia el foc verd dels teus ulls. La càlida i reconfortant esperança del qui gaudeix i anhela tot allò que li reserva el viatge, empès per una suau, refrescant, verda, brisa d'estiu.
Jo

Pseudònim Sis Cordas

2 comentarios:

Mary dijo...

VIVA EL AMOR, NO HAY MÁS QUE DECIR¡¡¡¡

Gracias por compartir Maria.

Un beso.

Anónimo dijo...

Verdaderamente original. Imagino que todas las chicas estarían encantadas de recibir algo parecido