MEU POBLE ESTIMAT SOTA LES AIGÜES... DE AURELIA GARCÍA...

                      artelista.com

L’estimat poble bressol de la meva infància

adormit sota les aigües romandrà.

L’escala que pujaba a la muntanya

ha estat inundada fins l’últim esglaó,

i la mateixa sort ha patit la plaça,

l’esglesia i el petit i verd turó.

Jo encara sento a les nits tancades

del nens jugant a la plaça, el ressò.

Em venen al pensamen repics de campanes,

a la vall, de la rosada, la frescor

Les flors acolorides i assollellades,

l’horta, que ens donava collita d’alló mes bo.

I enyoro el terra de casa on gatejava

cuan era poc mes, que un feliç nadó.

Un nou poble s’ha començat a perfilar

al peu d’una altra montaña,

una bonica i bona construcció.

¿Però… que voleu que os digui yo?

Ho donaría tot per trovar-me a casa,

al caliu de la llar de foc,

acaronada pels meus pares

als braços de l’amor.

Tanco els ulls i recordo la vall,

amb tot el seu màxim esplendor.

Porto tatuat a la memòria

quan caminaba pels seus carrers estrets

i m’aturaba meravellada en el pont,

recreant-me en el paisatge,

el millor arreu del món!

I recordó amb nostalgia que gatejava

quan era poc més, que un feliç nadó.

Auri.