LA CLARA I LES PORS...AURORA GARRIDO. CONTINUACIÓ

sabiask

-"Treula-la d' qui! Emporta-te-la lluny! Se'ns pujará al damun! Ausili!!!,-deien xisclan mentre es ficaven les mans al cap paralitzats de por.

La Clara va quedar tota seriosa i va dir;

-"Però, si es una granota...!Què no fa res...!, -va continuar dient, -¿veieu?",-mentre els hi apropava la granota al nas.

Però, els dos bessons desespertats, no s'havien on amagar-se. Llavors, la Clara, veien que s'espantaven tant va dir:-"Va! No os preucupeu! no passa res si us fan por les granotes! No ho diré a ningú!", -i va buscar un lloc segur per deixar la granota, mentre els bessons, amb els ulls oberts com taronges, s'estaven quiets com dues estàtues.

Mentre, la Clara, anava pensant:

-"Si la deixo al camí podria aixafar-la algú, vaig a deixar-la a la vora del riu", -i així que es va girar en David va cridar:

-"Clara! Tens formigas a la esquena!", -i la Clara va fer un bot i va comenar a donar voltes cridant, com si fos un ventilador ratllat¨

-"Treu-me-les!", -cridava histèrica.

-"No puc!", -van contestar a l' hora els besons amb els ulls clavats a la granota per si saltava.

De cop, la Clara es va deturar. I allà estaven, tots tres quiets com tres pedres, morts de por.

-"Està bé!, -va dir la Clara tota decidida, -Ja no en vull més de por! S' acabat! Deixaré la granota al lloc segur i vosaltres desprès em traureu les formigues".

I així va ésser!, la Clara, amb un acte de resolució, que és com es fan les coses, va córrer com un coet fins l'aigua i va turnar corrents perquè els bessons li tragessin les formiges.

-"Has estat molt valenta, va dir en David, jo tampoc en vull de por! Ja n'estic tip!"

-"Jo tamb.e!, vull dir..., tampoc!", va repetir la Raquel obrint els ulls i aixecant les selles.

L'endemà, la Clara va anar a fer una visita als seus veïns que volien tornar al riu per veura si trovaben la granota; i, al menjador, mentre esperava, va veure aquell sofà de pell que s'enganxava i aquesta vegada s' hi va tirar de cap. I és va fer un trau, és clar!

FIN

Aurora Garrido.

Una poeta que vale la pena leer.