AURÈLIA PRAT...FELICITACIONS

amenito.com




ARA TOCA FELICITAR AL SEU NÉT MARC PEL SEU ANIVERSARI.

Per Sant Marc, tot els anys escric alguna paragrafada de les meves. Algunes vegades fan més gràcia, altres vegades no massa, però jo crec que el que compta és la voluntat que un o una en aquets cas hi ha posat. Aquest any a en Marc jo li vull agraïr l'interés que ha posat en ensenyar-me a fer funcionar un xic l'ordinador. Gràcias a ell ara puc escriure aquestes quatre lletres, cosa que abans no sabia fer. També puc rebre i enviar correus, cosa que a mi m'agrada molt. Hi ha algunes cosetes que ell ja me les ha ensenyat, però jo no les acabo de captar, per la qual cosa jo demanaria una mica més de paciència per aquesta àvia analfabeta en coses d'informàtica.

Marc, gràcies una vegada més, per molts anys i moltes felicitats per cel.lebrar-ho plegats.

A Barberà 25 d'abril de 2010.

Aurèlia.

ELLA ARA ENS EXPLICA ELS SEUS COMENÇAMENTS EN EL MÓN CIBERNÈTIC.

¡Hola! jo vuldria explicar de quina forma se'm va despertar l'interés per saber manejar una mica l'ordinador. Cada setmana quedaven amb la María i la Justi, per tenir la conversa en català, ja que ellas havien fet el curs, i jo era la seva voluntària de conversa. Entre les dues sempre parlaven dels correus que rebien, i els que s'enviaven entre elles. Jo en aquestes converses no podia participar, perquè no tenia ni la més mínima idea de com funcionaven aquestes maquinotes. Un dia la María em va dir : el dia que et vagi bé vens a casa meva i jo te ensenyaré una mica com funciona l'ordinador, i veuràs que ho aprendràs de seguida.

Però a mi em feia molta vergonya anar a casa seva, i vaig optar per demanar-li al meu net Marc, que en això és bastant expert.

Així ha sigut com jo he après a escriure, enviar correus, llegir les notícias i mirar algun capítol d'una novel.la que m'agradi i no l'hagi pogut veure a l'hora que la posaven a la tele.

Aquestes petites soses m'han fet molt contenta, i dono les gràcies als que m'han ajudat a realitzar-les.

ARA, UNA CANÇÓ DEL POPLE DE CASSERRES.

Allá a dalt de la montanya,

entre mig de plans i serres

hi ha un poble petitet que

a l'hivern i fa molt fret

que és el poble de Casserres.

Els metges ho recomanen

per els malalts de pulmons

que si veuen d'aquesta aigua

casi sempre es posant bons.

Aqui no hi ha balls ni cines

ni tampoc hi ha gratacels

però hi han roures i alzines

i també el roc de la mel.

Si voleu trobar llenegues

i també algu rovelló

aneu al bosc de la cal Fábrega

o a la baga del Lladó.

Aurèlia.

AURÈLIA ES UNA BONA MESTRA, DE VERITAT.

AHORA: AURÈLIA QUIERE AGRADECER A UNA NIETA MUY ESPECIAL, UNOS CONSEJOS QUE LE VAN A AYUDAR EN SU ANDADURA CIBERNÉTICA.

Avui per a mi ha sigut un dia molt positiu, he aprés a corregir els texts que escric, cosa que sempre m'havia preocupat molt el no saber-ho fer, em condicionava i algunes vegades fins i tot tenia ganes de escriure un comentari, i no ho arribava a fer per la por de les faltes d'ortografia. A mi sempre m'ha agradat mol escriure, i a par de que vaig poder anar més a l'escola que les meves germanes, tampoc és molt el que vaig poder apendre perquè com que vivíen a pagès a l'hivern els camins ens feien intransitables. Quant vaig tenir 14 anys vaig anar a treballar a la fàbrica de Cal Viladomiu Nou. Hi havia una familia de Berga que m'estimaven molt i volian convèncer a la meva mare perquè em deixes estudiar, que els ja es farien càrrec de les despeses. Doncs a casa meva com que el meu pare va morir quan jo tenia 9 anys no teníen gaire diners. Però la meva mare va dir que no, que ella no volia fer diferéncias entre les seves filles. Així va ser com jo vaig entrar a treballar a la fàbrica igual que havien fet totes les 4 germanes mevas. Hi vaig treballar 6 anys, vaig conèixer a molta gent, vaig fer molt bones amistats, algunes de les quals ens seguim relacionant encara avui després de quasi 50 anys.

Aurèlia.