miércoles, 8 de septiembre de 2010

ENTRE DOS SILENCIS: DE ROSA M ESTELLER

Italia viajesmag.com
HACE DÍAS QUE NO ESCUCHAMOS LA VOZ DE TITU. HOY QUIERO RECORDAR A UN CHICO ENCANTADOR, LLENO DE TERNURA Y BONDAD. SUS DIÁLOGOS CON EL ABUELO ESTÁN LLENOS DE UNA TERNURA INFINITA. HOY QUIERO COMPARTIRLA CON VOSOTROS.

No he anat a Italia!

NO M'HO HAVIA pas dit ningú, és veritat, avi, però jo m'havia fet tantas il. lusions amb aquel viatge! I és que tampoc no em va dir ningú que jo hi aniria. Aqui hi hagut allò que diuen un malentès, però, a la fi, el desengany ha estat per mi.
Tot va començar aquell diumenge de primavera, quan al matí van anar a l'aeroport a rebre els nens estrangers que venien per fer un intercambi. Feien el mateix curs que en Gerot, l'últim any que no sé qué, no t'ho sé dir; això dels estudis no ho he entès mai, perquè els autistes tot ho fem seguit i els nostres cursos no tenen nom ni número. Al començament estava preocupat perquè tal com ho deien semblava que m'anaven a canviar el germà, i, encara que el meu es posa molt pesat quan em vol ensenyar coses noves i s'enfada quan li trenco o li remeno els seus papers, és bon noi i me l'estimo. Vaig estar molts dies patint i només feia que escoltar tot el que parlaven els pares amb els amics sobre això, per tal de veure com acabaria tot i quin altre nen em tocaria tenir com a germà. Però, a poc a poc vaig entendre bé que no es tractava d' això, i l'intercambi no em podia perjudicar, tot al contrari: Cada nen de la classe d' en Gerot havia de rebre a casa seva un nen italià dels que arribarien aquell matí amb l'avió i, a l'estiu, quan acabés el curs els mateixos nens italians havian de rebre a casa seva els de Barcelona que els havien acullit. A l'aeropor ens vam trobar amb els nens de tota la classe, els seus pares i els mestres, que van preparar una benvinguda molt bonica, amb cartells i dibuixos. Els italians van estar molt contents en veure'ns i, després de sentir un parell de cançons que els van cantar, van marxar cadascú amb la família que li tocava. I aquí va ser quan jo em vaig començar a fer il.lusions...

Rosa M. Esteller

JA VEUS QUE PARAULES MES BONICAS QUE VA DIR EN TITU. SINCERAMENT, A MI EN SEMBLA MARAVELLÓS.


LI ENVIO UNA ABRAÇADA A L'AUTORA, ROSA . M. ESTELLER.

María

1 comentario:

BARCELONA, (NO LO OLVIDES) dijo...

Madre mia¡! yo me pongo en su piel y solo de pensar que me cambian al hermano y que me tengo que quedar con un desconocido me da una angustia exagerada, menos mal que luego se aclararón las cosas, pobrecito....por otra parte ese tipo de intercambios me parecen muy positivos,aunque no sé si yo dejaria a mi hijo hacerlo...a eso se le llama ¿mamitis?jajajja no sé.

Un beso para todos.

Mary.