ENTRE DOS SILENCIS: DE ROSA M ESTELLER

Italia viajesmag.com

HACE DÍAS QUE NO ESCUCHAMOS LA VOZ DE TITU. HOY QUIERO RECORDAR A UN CHICO ENCANTADOR, LLENO DE TERNURA Y BONDAD. SUS DIÁLOGOS CON EL ABUELO ESTÁN LLENOS DE UNA TERNURA INFINITA. HOY QUIERO COMPARTIRLA CON VOSOTROS.

No he anat a Italia!

NO M'HO HAVIA pas dit ningú, és veritat, avi, però jo m'havia fet tantas il. lusions amb aquel viatge! I és que tampoc no em va dir ningú que jo hi aniria. Aqui hi hagut allò que diuen un malentès, però, a la fi, el desengany ha estat per mi.

Tot va començar aquell diumenge de primavera, quan al matí van anar a l'aeroport a rebre els nens estrangers que venien per fer un intercambi. Feien el mateix curs que en Gerot, l'últim any que no sé qué, no t'ho sé dir; això dels estudis no ho he entès mai, perquè els autistes tot ho fem seguit i els nostres cursos no tenen nom ni número. Al començament estava preocupat perquè tal com ho deien semblava que m'anaven a canviar el germà, i, encara que el meu es posa molt pesat quan em vol ensenyar coses noves i s'enfada quan li trenco o li remeno els seus papers, és bon noi i me l'estimo. Vaig estar molts dies patint i només feia que escoltar tot el que parlaven els pares amb els amics sobre això, per tal de veure com acabaria tot i quin altre nen em tocaria tenir com a germà. Però, a poc a poc vaig entendre bé que no es tractava d' això, i l'intercambi no em podia perjudicar, tot al contrari: Cada nen de la classe d' en Gerot havia de rebre a casa seva un nen italià dels que arribarien aquell matí amb l'avió i, a l'estiu, quan acabés el curs els mateixos nens italians havian de rebre a casa seva els de Barcelona que els havien acullit. A l'aeropor ens vam trobar amb els nens de tota la classe, els seus pares i els mestres, que van preparar una benvinguda molt bonica, amb cartells i dibuixos. Els italians van estar molt contents en veure'ns i, després de sentir un parell de cançons que els van cantar, van marxar cadascú amb la família que li tocava. I aquí va ser quan jo em vaig començar a fer il.lusions...

Rosa M. Esteller

JA VEUS QUE PARAULES MES BONICAS QUE VA DIR EN TITU. SINCERAMENT, A MI EN SEMBLA MARAVELLÓS.

LI ENVIO UNA ABRAÇADA A L'AUTORA, ROSA . M. ESTELLER.

María