Pregunto a vegades si la vida és un somni,
llum del cel, una cançó perduda.
Un bosc amb les fulles ja caigudes.
La remor suau d'un riu en cascada.
No existeix la calma en el mar, querquè ells
moren en vaixells buscant noves
fronteras, desencadenant onades atrevides.
I més que un somni és un malson.
On som? Quina frontera impedeix
circular en calma, tocar una estrella,
veure el món en colors de l'arc del cel,
i trencar amb el gris dels homes grisos.
Pregunto, a vegades, si la vida és un somni,
si són miratges la teva cara i els teus ulls.
Si també la mort és un somni, i no es veritat.
A les hores... què és aquest amor que recordo?
María.
1 comentario:
Gracias a la traductora, que nos muestra con su talento de correctora otras formas de leer los poemas.
Gracias Aurèlia.
Publicar un comentario