SENZILLAMENT UNA DONA... DE AURÈLIA PRAT...

 

                                                                 freepik.es

Avui 27 de febrer 2021

Jo no sóc escriptora, però sí que vull escriure la història i vivències d’una persona que vaig conèixer de molt a prop.

Va néixer el dia de Nadal de l'any 1908, en una casa de pagès d’una família benestant. Tothom deia que havent nascut el dia de Nadal seria molt afortunada, i no va ser ben ve així.

De petita no va anar a l’escola, perquè eren molts germans i tenien un mestre a casa per ensenyar-los a llegir i escriure, i també les 4 règles que deien en aquell temps, cosa que ella ja no va poder aprendre perquè com que era de les grans havia de cuidar dels més petits.

En aquells temps els porcs no s’engraixaven en granges, s’engraixaven de les glans que hi havia al bosc, i per tant hi havia d’haver algú per vigilar-los, cosa que li va tocar fer a ella, perquè era la germana gran. Mentre guardava els porcs va patir més d’una vegada el queara en diuen assetjament sexual, per part dels seus ge rmans més grans.

Quan ja va ser gran en edad de festejar , es va enamorar d’un noi que també era de pagès com ella, pero vivien prop d’una població més gran i ja tenen coneixement d’altres coses.

Es va casar als 19 anys, va anar per jove a una casa on va trobar, la sogra, un cunyat solter i 4 cunyades solteres. La feina de més mal fer l’havia de fer la jove, perquè les noies ja treballen fora de casa.

Els 20 anys va ser mare de la primera nena, i al poc temps una segona nena i una tercera i una quarta.

El pare va anar a la guerra deixant la cinquena nena ja pel camí. Quan el pare la va conèixer aquesta petita ja tenia 8 mesos.

El pare va venir malalt de la guerra, però no obstant i això encara va venir al mon un altre fill que va ser l’hereu.

Després de pocs anys el pare va tenir una forta recaiguda que el va portar a la mort, deixant una vídua amb 38 anys i 6 fills per educar.

Les dues filles grans començaven a treballar, però queden 4 fills que anaven a l’escola del poble. Aquesta mare, treballant nit i dia va pujar aquesta fillada sense que els hi faltes mai el més imprescindible.

Quan els fills ja van ser grans, un dia es va mirar al mirall i es va adonar que tenia els cabells blancs i moltes arrugues al rostre. Al poc temps va emmalaltir i va morir. No obstant i així, va deixar un llegat d’amor i bons costums que perduran per tots els qui la vam conèixer.

Aurèlia.